Page 5 - Asylv_molars_Pmax_revised_2014_01
P. 5

5	
  

	
  

evidenced	
  across	
  Europe,	
  possibly	
  related	
  to	
  large-­‐scale	
  trends	
  in	
  food	
  resources	
  (Renaud	
  and	
  
Michaux	
  2007).	
  Finally,	
  the	
  wood	
  mouse	
  is	
  an	
  opportunistic	
  species	
  that	
  accompanied	
  human	
  travels	
  
during	
  prehistorical	
  and	
  historical	
  times	
  (Genovesi	
  et	
  al.	
  2009).	
  It	
  thus	
  colonized	
  many	
  islands,	
  where	
  
it	
  displays	
  cases	
  of	
  pronounced	
  phenotypic	
  evolution	
  (Renaud	
  2005;	
  Renaud	
  and	
  Michaux	
  2007).	
  	
  

The	
  shape	
  of	
  the	
  first	
  upper	
  molar	
  (UM1)	
  was	
  quantified	
  using	
  an	
  outline	
  analysis	
  method,	
  allowing	
  
for	
  the	
  estimation	
  of	
  within-­‐	
  and	
  between-­‐populations	
  patterns	
  of	
  variation.	
  The	
  following	
  questions	
  
were	
  then	
  addressed.	
  (1)	
  Was	
  Pmax	
  conserved	
  among	
  populations?	
  This	
  was	
  tested	
  in	
  a	
  series	
  of	
  
comparisons	
  between	
  populations:	
  within	
  lineage,	
  among	
  lineages,	
  and	
  in	
  an	
  insular	
  population	
  
where	
  adaptation	
  and	
  drift	
  could	
  have	
  promoted	
  local	
  divergence.	
  (2)	
  Did	
  Pmax	
  channel	
  evolution	
  
into	
  favorite	
  directions,	
  validating	
  its	
  proposed	
  role	
  of	
  ‘line	
  of	
  least	
  resistance	
  to	
  evolution’?	
  This	
  was	
  
tested	
  in	
  several	
  situations:	
  (2.1)	
  among	
  lineages,	
  involving	
  a	
  probable	
  role	
  of	
  drift	
  between	
  isolated	
  
groups;	
  (2.2)	
  along	
  the	
  latitudinal	
  trend	
  on	
  the	
  continent;	
  (2.3)	
  on	
  islands,	
  where	
  adaptation	
  and	
  
random	
  factors	
  may	
  both	
  promote	
  divergence.	
  	
  

	
   	
  

Material	
  and	
  Methods	
  

Material	
  

The	
  study	
  is	
  based	
  on	
  a	
  data	
  set	
  of	
  586	
  wood	
  mouse	
  first	
  upper	
  molars	
  (Table	
  1).	
  Most	
  specimens	
  
were	
  genetically	
  diagnosed	
  as	
  Apodemus	
  sylvaticus,	
  discarding	
  possible	
  mixing	
  with	
  the	
  related	
  
species	
  Apodemus	
  flavicollis.	
  The	
  only	
  exception	
  were	
  specimens	
  from	
  the	
  collection	
  of	
  the	
  Museum	
  
National	
  d’Histoire	
  Naturelle	
  (MNHN,	
  Paris,	
  France)	
  and	
  from	
  the	
  collection	
  of	
  the	
  Centre	
  de	
  Biologie	
  
et	
  Gestion	
  des	
  Populations	
  (CBGP,	
  Montpellier,	
  France),	
  but	
  all	
  originated	
  from	
  areas	
  in	
  Western	
  
France	
  were	
  A.	
  flavicollis	
  is	
  not	
  documented	
  (Quéré	
  and	
  Le	
  Louarn	
  2011).	
  	
  

Most	
  of	
  the	
  wood	
  mice	
  considered	
  belong	
  to	
  the	
  Western	
  European	
  genetic	
  lineage,	
  including	
  
populations	
  from	
  mainland	
  and	
  various	
  islands	
  (French	
  Atlantic	
  Islands:	
  Oléron,	
  Noirmoutier,	
  Ré;	
  
Mediterranean	
  Hyères	
  Islands,	
  off	
  South-­‐Eastern	
  France:	
  Port-­‐Cros	
  and	
  Porquerolles;	
  Ibiza	
  off	
  
Eastern	
  Spain).	
  The	
  italo-­‐balkanic	
  genetic	
  lineage	
  was	
  represented	
  by	
  localities	
  from	
  mainland	
  Italy	
  
and	
  various	
  islands	
  (Corsica,	
  Sardinia,	
  Elba).	
  Sicily	
  and	
  the	
  satellite	
  island	
  Marettimo	
  correspond	
  to	
  a	
  
separate	
  lineage	
  related	
  to	
  the	
  Italian	
  one	
  (Michaux	
  et	
  al.	
  1998b).	
  North-­‐African	
  populations	
  
correspond	
  to	
  a	
  separate	
  lineage	
  related	
  to	
  the	
  Western	
  European	
  one	
  (Michaux	
  et	
  al.	
  2003)	
  but	
  it	
  is	
  
documented	
  here	
  by	
  a	
  single	
  locality.	
  	
  
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10