Page 6 - Asylv_molars_Pmax_revised_2014_01
P. 6

6	
  

	
  

Sex	
  of	
  the	
  specimens	
  was	
  known	
  in	
  three	
  well-­‐sampled	
  populations	
  (Mimizan,	
  Lantabat,	
  Tourch)	
  in	
  
which	
  the	
  occurrence	
  of	
  sexual	
  dimorphism	
  in	
  molar	
  size	
  and/or	
  shape	
  was	
  investigated.	
  The	
  
Lantabat	
  sample	
  was	
  trapped	
  in	
  four	
  successive	
  seasons	
  (two	
  in	
  spring	
  and	
  two	
  in	
  autumn)	
  allowing	
  
the	
  investigation	
  of	
  the	
  influence	
  of	
  the	
  period	
  of	
  trapping.	
  The	
  Mimizan	
  sample	
  was	
  composed	
  of	
  a	
  
set	
  of	
  four	
  places	
  distant	
  of	
  few	
  kilometers,	
  and	
  this	
  allowed	
  the	
  investigation	
  of	
  possible	
  local	
  
variations	
  in	
  a	
  metapopulation.	
  	
  

All	
  specimens	
  had	
  all	
  their	
  third	
  molars	
  erupted.	
  Because	
  the	
  third	
  molar	
  erupts	
  at	
  the	
  period	
  of	
  
weaning,	
  this	
  is	
  a	
  classical	
  criterion	
  for	
  excluding	
  juvenile	
  specimens.	
  All	
  animals	
  were	
  thus	
  
considered	
  as	
  sub-­‐adults	
  and	
  adults.	
  	
  

	
  

Methods	
  

Outline	
  analysis	
  of	
  the	
  first	
  upper	
  molar	
  

Molar	
  shape	
  was	
  estimated	
  by	
  the	
  two	
  dimensional	
  outline	
  of	
  the	
  tooth	
  in	
  occlusal	
  view,	
  with	
  focus	
  
towards	
  the	
  basis	
  of	
  the	
  crown,	
  which	
  is	
  affected	
  late	
  by	
  progressive	
  wear	
  during	
  the	
  animal’s	
  
life.This	
  molar	
  shape	
  quantification	
  has	
  been	
  shown	
  to	
  be	
  relatively	
  insensitive	
  to	
  age	
  classes	
  in	
  
wood	
  mice,	
  except	
  for	
  very	
  young	
  or	
  very	
  old	
  animals	
  that	
  are	
  anyway	
  rare	
  in	
  most	
  wild	
  populations	
  
(Renaud	
  2005).	
  Such	
  an	
  approach	
  has	
  been	
  shown	
  efficient	
  to	
  evidence	
  patterns	
  of	
  biogeographic	
  
variation	
  in	
  the	
  wood	
  mouse	
  (Renaud	
  2005;	
  Renaud	
  and	
  Michaux	
  2007).	
  

Each	
  outline	
  was	
  described	
  by	
  a	
  set	
  of	
  64	
  point	
  at	
  equal	
  distance	
  along	
  the	
  outline.	
  The	
  starting	
  point	
  
was	
  tentatively	
  located	
  at	
  the	
  anteriormost	
  part	
  of	
  the	
  tooth,	
  and	
  adjusted	
  by	
  aligning	
  the	
  starting	
  
point	
  with	
  the	
  long	
  axis	
  of	
  the	
  tooth.	
  Outlines	
  were	
  then	
  analyzed	
  using	
  a	
  radial	
  Fourier	
  transform	
  
(RFT)	
  (Renaud	
  et	
  al.	
  2006;	
  Renaud	
  and	
  Auffray	
  2013).	
  Using	
  this	
  method,	
  a	
  set	
  of	
  radii	
  (i.e.	
  distance	
  
from	
  each	
  point	
  to	
  the	
  center	
  of	
  gravity	
  of	
  the	
  outline)	
  was	
  calculated	
  from	
  the	
  original	
  coordinates,	
  
and	
  this	
  set	
  was	
  decomposed	
  into	
  Fourier	
  functions,	
  i.e.	
  trigonometric	
  functions	
  of	
  decreasing	
  
wavelength	
  termed	
  ‘harmonics’.	
  Each	
  harmonic	
  is	
  weighed	
  by	
  two	
  Fourier	
  coefficients	
  (FCs)	
  that	
  
constitute	
  the	
  shape	
  variables.	
  The	
  zero	
  harmonic	
  (A0)	
  corresponds	
  to	
  a	
  best-­‐fit	
  circle	
  to	
  the	
  outline.	
  
It	
  was	
  used	
  as	
  size	
  estimator,	
  and	
  to	
  standardize	
  all	
  other	
  FCs	
  for	
  isometric	
  size	
  differences.	
  This	
  was	
  
performed	
  by	
  dividing	
  all	
  raw	
  FCs	
  by	
  A0.	
  Consideration	
  of	
  the	
  first	
  seven	
  harmonics	
  was	
  considered	
  a	
  
satisfactory	
  compromise	
  between	
  information	
  content	
  and	
  number	
  of	
  variables	
  for	
  both	
  characters	
  
(e.g.	
  Renaud	
  and	
  Michaux	
  2007).	
  The	
  14	
  resulting	
  FCs	
  (two	
  FCs	
  per	
  seven	
  harmonics)	
  were	
  used	
  as	
  
shape	
  variables.	
  	
  
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11